Comença el dia, he d'anar a treballar i un cop arribi a casa, dinaré , m'estiraré al sofà i veuré la "tele".
Fa temps que visc sol per circumstàncies de la vida...no es fàcil. Tinc una vida pròpia i faig plans amb les meves amistats per fer coses, com qualsevol altre altra persona d'aquest món.
Avui es un dia com qualsevol altre i espero una visita. Temps enrere, no tenia cura de les meves coses, menjava qualsevol cosa i em feia mandra fer les tasques de la llar. No em cuidava a mi mateix, el més important de la vida. Però em van parlar d'un programa de la Generalitat, El Suport a la Llar. Era una proposta estranya, que consistia en que una persona vindria casa meva i em donaria un cop de ma. No volia: "Jo estic a casa meva i faig el que vull. I no necessito a ningú que em cuidi i em digui el que he de fer.... " Després de reflexionar-hi una mica, vaig acceptar fer una reunió per parlar del tema i saber que era "allò".....he de reconèixer que estava una mica nerviós. Tinc unes capacitats diferents que em limiten el meu dia a dia i em manquen recursos per desenvolupar-me. Quasi mai he pogut decidir les coses més importants de la meva vida. Aquest cop vaig dir la meva: vaig acceptar demanar l'ajut del "programa de suport a l'autonomia a la pròpia llar", però amb unes condicions, les meves condicions. La sorpresa va ser que les van acceptar! La visita que espero avui, es la de l' educador. Vindrà una mica més tard, últimament estic cansat i vull fer la migdiada. No hi cap problema, vindrà mitja hora més tard. Des que tinc el Suport a la Llar, estic molt millor, tinc la casa en ordre, faig uns àpats més saludables, estalvio diners, vaig més sovint al metge.... I el més important: la persona que ve a casa meva, m'escolta, em dona consells, tracta de que jo estigui al dia de les meves responsabilitats.
Ara soc JO qui prenc les decisions de la meva pròpia vida i he pres consciència de que tinc limitacions, però les supero dia a dia amb aquesta nova experiència.
