El 19 de desembre de 2009 va obrir les seves portes a Badalona el Casal Carme Claramunt. Un projecte de Casal popular, assembleari, autogestionat i arrelat a la realitat del barri i del país. La Laia G Terol, membre del Casal Carme Claramunt ens explica els seus objectius.

Com sorgeix la iniciativa de crear un casal d'aquest tipus?

Al juny, a la Mostra d'entitats de Llefià, donàvem a conèixer el projecte amb una nota Porto bones notícies on explicàvem que un grup de diverses edats volíem obrir un Casal en aquesta banda de Badalona, entre Artigues, Llefià i La Salut.
El motiu és que consideràvem que calia sumar al teixit associatiu d'aquesta zona un espai autogestionat -no depèn de subvencions- i assembleari -democràcia participativa-. A més, amb aquest Casal podíem donar-li un nou impuls a la cultura d'arrel popular catalana i també dinamitzar socioculturalment i sociopolítica Badalona des d'aquest barri perifèric.

Per què el nom de Carme Claramunt?

La Carme Claramunt i Bonet va ser la primera dona afusellada de Badalona en l'inici de la llarga nit del franquisme. No podem oblidar que la repressió a Badalona fou molt acarnissada. La Carme havia participat en organitzacions polítiques de l'època com Estat Català i havia col·laborat en tasques importants durant la Segona República i mentre va durar la guerra.
La Carme Claramunt va patir l'intent del feixisme d'esborrar-la literalment del mapa. Sols conservem la sentència del Consell Militar que la va acusar de ser "rojo-separatista", motiu pel qual va ser condemnada a mort. Així que, vam considerar que la millor manera de recordar-la era donar-li el seu nom al Casal.

Quanta gent hi ha darrere del projecte?

La veritat és que no és tan fàcil de respondre aquesta pregunta. Tenim gent col·laborant de diverses maneres. En primer lloc, amb quotes trimestrals -val a dir que el lloguer s'ha de pagar- tenim al voltant d'una vintena de persones. En segon lloc, tenim gent al nostre voltant que col·labora i molt. De fet, ens han ajudat en totes les reformes que hem hagut de fer, per exemple.
A més, som gent molt vinculada a moltes altres entitats i això ajuda. De fet, el dia de la inauguració entre una cosa i una altra més de cent persones vam participar-hi i això que feia molt fred el 19 de desembre.

Quina és la vostra tasca?

Tenir un espai de llibertat obert, sense lligams amb les institucions ni amb les subvencions. Que paguem nosaltres el lloguer i fem les activitats que ens vinguin de gust. Alhora cedim l'espai a aquelles entitats amb les quals podem compartir moltes idees perquè facin l'ús que considerin del Casal.
I dins d'aquest àmbit, volem difondre la cultura dels Països Catalans, per això aquest divendres dia 5 vindrà un cantautor de Torrent de L'Horta valenciana. Però, també recupera l'esperit dels Casal i ateneus obrers del segle XX. Espais que serveixin de trobada de treballadors i treballadores i serveixi per a debatre, pensar, divertir-se i reclamar millores socials.
I tot això, íntimament lligat amb la defensa que tenen tots els pobles del món a l'autodeterminació. Nosaltres pensem que el poble català també té dret a exercir el seu dret d'autodeterminació. I des d'aquest punt de vista democràtic, volem promoure aquest dret col·lectiu.

Com us organitzeu?

Ens organitzem al voltant d'una Assemblea i a partir d'aquesta surten les activitats que estan coordinades per un o més de nosaltres. Encara som poca gent i per això seguim funcionant d'aquesta manera.

Quin és el vostre objectiu?

Ara per ara, consolidar l'espai, projectar més activitats, debats i actes culturals sumant-los a la riquesa de Llefià.
Promoure l'autoorganització popular i contribuir a recuperar algunes tradicions del veïnat més proper. Contribuir a la consolidació de xarxes socials d'entitats i persones, promoure l'ús social del català...
En definitiva, contribuir a tenir un poble més conscienciat i més organitzat que vol dir que estigui més preparat i sigui capaç de reaccionar davant més que possibles retallades de drets col•lectius. Promoure la solidaritat, recuperar aquesta idea perquè siguem un poble més unit i més lliure.

I què activitats feu?

De moment, estem començant. Tenim definides unes poques activitats que toquen un ventall prou ampli.
Oficina d'assessorament laboral, dimarts de 6 a 8, tenim obert el Casal perquè la gent ens vingui a preguntar si té algun dubte amb la seva nòmina, no coneix el seu conveni, té algun problema al treball, etc. Bàsicament, tenim gent preparada que pugui respondre aquests dubtes i buscar solucions entre tots. I fomentar la solidaritat en cas d'abús a la feina, etc.
Hem preparat a més un cicle de Cantautors; com ja hem dit aquest divendres dia 5, comptarem amb en Pau Alabajos de Torrent i és amb qui hem tingut la sort de poder iniciar el Cicle de Cantautors pròpiament. Gent que canti, digui el que pensa, sigui crític i fomenti la reflexió és el que cal. I volem potenciar-ho. De fet, en diverses ocasions ja han participat cantautors en els nostres actes. Per exemple, el dia de la inauguració van participar n'Antoni Garcia, en Jep Cardona i en Joan Lluís Parra.
Hi hauran tertúlies a Ca la Carme, amb un format distès volem obrir un espai dirigit a tots els públics on podem parlar sobre temes d'actualitat i que de vegades amb les preses no podem meditar prou. Aquest mes de febrer, per exemple, el dia 16 farem la primera tertúlia sobre "L'escola". És un tema molt obert perquè tothom pugui dir el que n'opina. Pares, mares, professores, infants, etc.

Per a quin tipus de gent estan dirigides?

Són activitats pensades per a tots els públics. Ara hi haurà activitats més dirigides a un públic en concret a mesura que es vagin sumant al projecte.

Està obert a tothom?

Està obert a tothom que comparteixi l'ideari, és clar. Fins i tot, si algú no ho veu clar, el convidaria que vingués a alguna de les activitats i així es vagi convencent. Aquest és un espai per a tothom i de totes les edats. No importa d'on ve, sols que comparteixi la idea i ens ajudi a tirar el projecte endavant.

Penseu que a Badalona es necessiten més locals d'aquest tipus? Per què?

Segurament sí. Ara això a cada barri ja es veurà. Hi ha barris on alguns Casals de Joves cobreixen aquest espai de manera semblant. A Sant Roc hi ha l'Ateneu Popular, a Sant Crist la Mussara, a La Morera el Kaja Gripau Blau, etc. Tot el que signifiqui consolidar espais per i per al poble són importants avenços que cal celebrar.

Teniu contactes amb altres casals d'aquest tipus?

Per descomptat, sobretot un, el Casal Antoni Sala i Pont que està situat al barri de Baix a Mar i que enguany ja farà 9 anys.
També mirem de tenir contacte amb d'altres Casals de Gramenet de Besòs com el Krida o L'Aramateix, per exemple.
Poc a poc, anirem ampliant els contactes amb d'altres Casals, tot en funció de la gent que siguem.

Més informació sobre el Casal aquí